Disseny bàsic d''una ciutat romana

Fes una entrada al teu blog sobre: El disseny bàsic d’una ciutat romana

1- model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat; 

2- cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta;

3- construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;

3-  manera habitual de subministrar l’aigua. 

4- Il·lustreu la vostra redacció esmentant exemples concrets de Catalunya o de la península Ibèrica).

1-  Les ciutats romanes van ser heretades de les gregues, amb tots els citeris en general. Hi destaca el fòrum, els temples i palaus, les termes, els amfiteatres i les circs. Tot i aixi l'aportació romana es troba als campaments militars.  S'ha de distingir entre la ciutat de Roma i les ciutats incorporades a l'imperi, que aquestes últimes hauràn de cedir la seva pròpia tradició urbana on s'hi troben els dos carrers principals, ortogonals i amb orientació est-oest i nord-sud que permet el desenvolupament del Fòrum com a punt de creuada dels dos carrers. Aquestes ciutats s'emmurallaven i els dos carrers en forma de creu tenien als seus extrems exteriors portes d'entrada i de control de la ciutat.  Un altre element important és l'Acueducte.

2- En primer lloc un augur (sacerdot que entre altres coses, fa inaguracions) investiga el lloc i confirma si el lloc és adequat pels déus.Si així era, es feia la "inauguratio" que consistia en marcar el perímetre de la ciutat, amb una arada tirada per bous.Després es feia la delimitació que consistia en establir tres zones: la sagrada, la pública i la residencial. Seguidament un sacerdot feia la consagrració que es feia un sacrifici en honor a la Triada capitolina( els déus que la formaven eren Jupiter, Juno i Minerva).Per últim es feia la centuriació, o divisió del territori en centuries o parceles quadrades i es feia el repartiment entre els colons.

3- Las Murallas. La defensa de las ciudades ha sido uno de los principales asuntos con que las distintas culturas se enfrentaban para asegurar el porvenir, no solo de sus habitantes y pertenencias, sino también de su cultura y forma de vida. Los romanos fueron los que perfeccionaron los distintos métodos de defensa mediante murallas. En España tenemos múltiples ejemplos, casi todos de los primeros años de dominación -S.I y S.II a.C.- y muchos de ellos restaurados o remodelados, que atestiguan la importancia que estas edificaciones tenían en el mundo romano. Con la "Pax Augusta", como es lógico, se redujeron las edificaciones de murallas, volviendo a reactivarse en el S.III por la presión de los pueblos bárbaros. 

ELS AQÜEDUCTES Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l'espectacularitat de restes com l'aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard. En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades. 4- Alguns exemples concrets de la Pensínsula Ibèrica són:  TÀRRACO (Tarragona)

El naixement de Tarraco és fruit de l'enfrontament entre Roma i Cartago a les segones guerres púniques per fer-se amb el control de la Mediterrània. Les tropes romanes s'hi van instal·lar el 218 aC.

EMPÚRIES 

Quan els romans es van instal·lar a Empúries, ja hi existia una comunitat grega. A la segona guerra púnica, el 218 aC, els romans comandats per Escipió hi instal·laren la primera base militar d'Hispània. Posteriorment es convertí en un nucli urbà on s'assentaren els legionaris llicenciats per Gai Juli Cèsar després de la victòria a la guerra civil contra Pompeu.

La ciutat està envoltada per una muralla que es conserva en molt bon estat. A la muralla hi trobem la porta principal de la ciutat, amb un fal·lus esculpit a la pedra, símbol que protegia els romans dels mals averanys. Paral·lel a la muralla es troba l'amfiteatre, que era molt modest.

El nucli urbà té planta rectangular i té un fòrum a la part central, a l'intersecció entre el cardo maximus i el decumanus maximus. A través del cardo, que estava porticat, i que tenia locals comercials (tabernae) s'hi accedia al fòrum. Al fòrum hi destacava el temple dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), en l'època d'August s'hi van construir dos temples més iguals, una basílica civil i una cúria.

ILERDA

Fou escenari destacat de les lluites de la guerra civil entre Pompeu i Cèsar, hi figura en l'obra De bello civili, de Gai Juli Cèsar i al poema èpic la Farsàlia de Lucà.

Ilerda ja era un nucli urbà indígena quan van arribar els romans, que van crear dos municipis nous: Iesso (Guissona) i Aeso (Isona).

S'han trobat restes de la Iltrida Ibèrica dalt el turó de la Seu de Lleida, i s'ha pogut documentar l'existència d'una necròpolis important, unes termes a dins de la ciutat i un pont sobre el Segre (Sícoris).

Ilerda era el punt de penetració cap a la Meseta des de l'Ebre i la Mediterrània, funció estratègica que més tard passà a ser de Caesaraugusta (Saragossa).