Van ser fonamentals en la societat romana. Els origens de la seva existència son del món grec, tot i que si a Grècia, l'esport era la part principal i el bany quedava en segon lloc, els romans ho van canviar a l'inversa. El mateix passa amb el sistema de calefacció, provenia de l'arquitectura grega però amb millores romanes, igualment passa amb els banys termals.
La gent acostumava anar a les termes a relaxar-se, el preu de l'entrada era baix perquè fins i tot la gent més pobre hi pogués anar. Als banys hi podien anar des d'esclaus fins a dones, o sigui, hi podia anar gent dels dos sexes. Algunes termes estaven separades en dues parts, per homes i per dones, en canvi d'altres no.
La primera sala era l'apodyterium o vestidor. La gent i guardava la roba en uns armaris oberts a la parte o en un s altres de fusta vigilats per un esclau. A dins, s'acostumava a anar sense roba a part d'unes sandàlies.
A la palaestra, qui volia es començava a escalfar. Consistia en una pista a l'aire lliure, coberta d'arena i envoltada de porxos. Principalment es corria, es jugava a pilota, es feien peses o es donaven cops a un sac ple de sorra. També s'hi podia prendre el sol en una terrassa.
Les sales de banys, acostumaven a estar arrenglerades al costat de la palaestra, anaven de fred a calent. En el tepidarium hi havia aigua tèbia.
El calidarium, era més calent que el tepidarium, tenia com a mínim una banyera amb graons on les persones s'hi asseien per remullar-se amb aigua calenta, i tambe hi havia una pica amb aigua freda per refrescar-se quan es tenia massa calor. Amb l'estrígil (espàtula corba de metall) la gent es treia la brutícia, suor i l'oli posat anteriorment.
En algunes termes hi havia una habitació petita en forma de cercle - laconium (per saunes seques), sudatorium (per saunes humides).
Al frigidarium, que eren els banys freds, i havia una o més banyeres. Les termes més grans també tenien una piscina a l'aire lliure per fer natació.
Hi havia altres habitacions secundàries com son les latrines públiques que estaven formades per bancs col·lectius on hi corria una canal per evacuar-hi els excrements, o la sala de massatges, on es disposava d'un servei de massatges, depilació i perfums.
Sistema de calefacció
Hi havia un sistema de calefacció que escalfava les aigües. S'aconseguia a partir d'un praefernium, un forn que escalfava l'aigua en una caldera. L'aigua era transportada als llocs corresponents a través d'unes canonades de plom. Al mateix moment, el forn escalfava l'aire que passava a través d'una cambra subterrània anomenada hipocaust que estava cobert per el paviment de les sales calentes elevat per uns pilars petits de maons. L'aire calent passava per dins de les parets per dos sistemes: deixant un espai buit a partir d'unes rajoles a la paret (més antic) o farcint les parets amb files de construccions formades per peces rectangulars de ceràmica. Així l'aire escalfava primer el caldarium i quan arribava al tepidarium ja havia perdut part de la calor de manera que es mantenia no tant calenta com el calidarium. Per acabar, marxava a l'exterior per unes obertures que est trobaven a la part superior de les parets del tepidarium. El luxe que tenia per les sales, per als esclaus que treballaven perquè això es realitzés era molt dur.
Les sales de bany estaven cobertes per voltes de formigó, que és el material que resisteix més les humitats. També, les parets tancades del tot i la foscor de l'interior de les primeres termes es va anar substituint per la introducció de parets amb finestres molt grans per poder deixar entrar molta llum i claror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada